postgrau direcció centres educatius
POSTGRAU EN DIRECCIÓ DE CENTRES EDUCATIUS
Formació professionalitzadora per a l’exercici de la dirección escolar
-
Identitat Formació que capacita per a l’exercici de la direcció d’un centre educatiu (Art. 27.1. del DECRET 155/2010 i Art. 134.c. de la LOMCE).
Validada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (Resolució de 13 juliol de 2015).
-
Destinataris Directius de centres educatius de titularitat pública i privada.
Docents que desitgen adquirir la condició per presentar-se com a candidats a la direcció d’un centre públic.
Docents interessats en l’adquisició i el desenvolupament de competències directives. -
Calendari D’octubre a maig.
En la programació del curs es té en compte l’activitat habitual dels centres: dies no lectius, festes escolars, etc.
Es lliura una planificació detallada de les sesssions a l’inici del curs.
-
Metodologia Metodologies orientades a la participació i la interacció entre els participants.
Sessions expositives, realització d’exercicis pràctics, comentari de textos i normativa, debats d’aula, anàlisi de casos, comentari d’aspectes de l’actualitat educativa....
- 1
-
Titulació Diploma de Postgrau en Direcció de Centres Educatius.
Certificació acadèmica homologada (l’Art 3.4. del Real Decreto 894/2014).
-
Projecte de Direcció. El curs comporta l’elaboració tutoritzada, la presentació i la defensa d’un Projecte de Direcció d'acord amb les directius establertes a la LEC i al Decret 155/2010, o bé d’un Projecte de Millora Institucional.
-
Assistència Control d’assistència diari mitjançant signatura.
És condició indispensable per a l’assoliment de l’avaluació positiva, haver assistit, com a mínim, a un 80% de les sessions
-
Avaluació En base a treballs pràctics realitzats pels estudiants amb el guiatge del professorat
Qualificació final numèrica.
Informe final personalitzat
- 1
Disseny formatiu
Un ajut en el camí per esdevenir un/a bon/a directiu/a
El directiu ha ser un bon organitzador, ha de garantir que el centre rutlli (l’elaboració de l'horari n’és una expressió diàfana). Però de poca cosa serveix que tot funcioni amb precisió si el centre no ha fixat el rumb que aglutina l’acció de les persones envers objectius compartits. En la construcció del projecte no n’hi ha prou amb l’observació de la normativa, ni amb el seguiment dels dictats o les modes, ni amb donar resposta a les demandes socials... Hem de donar ales a la imaginació per plantejar-nos quin centre volem?, quina educació pretenem proporcionar?, quin ha de ser el paper de la comunitat?... N’hem de parlar i, simultàniament, hem de començar a caminar. L’avenç implica el pas a l’acció. Aleshores apareixen les dificultats que posen a prova la coherència entre el discurs i la tossuda realitat. Són múltiples i variats els dilemes que es presenten als directius... Es tracta de trobar la combinació justa de fermesa i flexibilitat adequada a cada situació, el grau just d’obertura de la porta...
1.-Visió global
El disseny formatiu es desplega en tres blocs dedicats a la fonamentació (mòduls 1, 2 i 3), a la intervenció (mòduls 4, 5, 6 i 7) i a la finalitat (mòduls 8 i 9) de l’acció directiva.
Les diverses sessions del Postgrau s’articulen entorn d’aquesta tríada però cal tenir present que la clau del progrés professional de les persones que exerceixen càrrecs directius rau en la interrelació entre els tres àmbits. Allò que els directius pensen té una incidència directa en el que fan, en com ho fan i en el sentit o la finalitat que presideix la seva actuació. El creixement professional és global; no es pot parcel·lar
2.- Fonamentació
En primer lloc, cal bastir uns fonaments sòlids damunt els quals edificar l’acció directiva. Per fer-ho, es considera l’essència de la direcció (què és organitzar? dirigir? gestionar? administrar? liderar? el poder? l'autoritat? ...) i s’analitzen diversos models directius tot posant atenció a l’evolució que ha seguit la direcció escolar a Catalunya.
A continuació, es considera el context en el qual es du a terme l’acció directiva, tenint en compte el nivell macro (Administració), meso (ciutat, poble, barri...) i micro (centre educatiu).
Finalment el tercer mòdul es dedica a conèixer el funcionament de l’Administració Educativa i la normativa que regula el funcionament dels centres educatius.
3.- Intervenció
La feina que fan els directius és ben diferent de la docent i, per tant, cal una formació específica. Tot partint d'aquesta consideració, resulta lògic que l’apartat dedicat a la intervenció sigui el més extens i ocupi la part central del Postgrau.
Al mòdul 4, s’efectua una aproximació global a la feina i a les funcions dels directius. A continuació (als mòduls 5, 6 i 7), es posa atenció a les tres dimensions fonamentals: la tècnica (el treball amb coses: horaris, calendaris, protocols, normativa) , la relacional (el treball amb persones: comunicació, motivació, presa de decisions....) i la personal (el treball amb hom mateix: autoconeixement, autocontrol, creixement personal...)
4.- Finalitat
Allò que confereix sentit a l’acció directiva són els objectius que es pretenen aconseguir, entesos com un repte col.lectiu (Projecte Educatiu) que, per anar bé, ha d'implicar i aixoplugar tota (o la major part de) la comunitat. Sense autonomia per establir i contextualitzar els objectius, l’acció directiva seria mera gestió.
En tractar la finalitat de la direcció escolar es consideren els fonaments del progrés de les institucions educatives (mòdul 8), es caracteritza el Projecte de Direcció (Mòdul 9) i s'aporten pautes i instruments per a la seva elaboració sota el guiatge d'un/a tutor/a. Finalment, es prepara l'exposició i la defensa davant la Comissió de Selecció.
